LA MAJORIA CONTRIBUENTS PAGARÀ UN 20 PER CENT MÉS PER LA TAXA DE FEMS A CAUSA DE LA MALA GESTIÓ DEL PACTE

7 de maig de 2021

Una vegada més la mala gestió de l’equip de govern repercutirà a les butxaques dels ciutadans i ciutadanes del municipi. En aquesta ocasió serà en matèria de tributs i, més en concret, a la taxa de fems, atès que un 75 per cent dels contribuents hauran de pagar un 20 per cent més de la taxa a causa de la nefasta gestió de l’equip de govern en la posada en marxa de la Inspecció Tècnica de Residus (ITR).


Aquest programa que permet als ciutadans i empreses que realitzin bones pràctiques en matèria de separació de residus tenir una tarifa reduïda d’un 13 per cent de la taxa de recollida i tractament de residus.


Des de MÉS per Llucmajor presentàrem una moció en el passat ple mitjançant la qual reclamàvem a l’equip de govern que ampliï el termini per adherir-se a la ITR, ja que una gran majoria de contribuents no s’hi ha adherit a causa de la mala campanya de comunicació i informació duta a terme.

“L’equip de govern ens donà la raó, va admetre errades greus a l’hora de comunicar, ens confirmen que moltes cartes no arribaren a les llars d’urbanitzacions però així i tot, no ens aprovaren la moció i, el que és pitjor, no tenen la intenció de rectificar. Diuen que la recaptació de tributs està en mans de l’ATIB que és una empresa que fa feina per l’Ajuntament i a la qual pensam que se li haurien d’exigir mesures excepcionals en casos com aquest”, explica el regidor Miquel Serra. 

Les zones més afectades són s’Arenal i Urbanitzacions, on la ciutadania no ha rebut cap tipus d’informació sobre la posada en marxa d’aquest nou sistema de bonificacions per bones pràctiques. 

L’Ajuntament de Llucmajor recaptarà 8.000.000 de € per al 2021 quan al 2020 el pressupost indicava 6.800.000 per a la mateixa taxa. La quantitat recaptada per la taxa excedirà amb escreix el cost real del servei la qual cosa no es pot fer.

APROVADA PER UNANIMITAT LA MOCIÓ DE MÉS PER A L’ÚS CORRECTE DEL TOPÒNIM “LLUCMAJOR”

30 D’ABRIL DE 2021

El ple ordinari del mes d’abril aprovà per unanimitat la moció de MÉS per Llucmajor mitjançant la qual demanam a l’Ajuntament que faci les passes pertinents per tal de contactar amb les grans empreses d’internet i que facin l’ús correcte del topònim “Llucmajor” enfront a formes incorrectes com ara “Lluchmajor” o “Lluchmayor”.

EN EL 90è ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA: PER UNA PRIMAVERA MALLORQUINA

14 d’abril

MANIFEST

La proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, constitueix una de les principals fites dins la història de la lluita dels pobles de l’Estat espanyol per la consecució de les llibertats democràtiques i la justícia social. El cop d’Estat del juliol de 1936 i el triomf del bàndol franquista a la sagnant guerra civil que el va seguir, significaren l’estroncament d’aquesta experiència democràtica i modernitzadora, i la instauració d’una cruenta dictadura que es perllongà durant quatre dècades. 

El vot de la dona, les lleis de divorci i de l’avortament, l’educació laica, les reformes en matèria social i agrària, la separació Església-Estat, la reforma de l’estament militar, són, junt amb la resta de les llibertats individuals i socials, algunes de les fites del període republicà tot i el complicat context polític i econòmic dels anys 30 i la manca d’una cultura democràtica arrelada.

La II República suposà també un gran augment del procés de participació política de la població, amb un increment de la sensibilitat i implicació política dels ciutadans i ciutadanes envers els problemes reals de la societat. Per primera vegada sectors de la població que tradicionalment havien estat exclosos de la vida política, pogueren participar en el debat públic. El dinamisme polític, social i cultural fou intens, amb un augment de les associacions polítiques i sindicals, de les entitats culturals i recreatives, que es convertiren en autèntiques eines de participació ciutadana i canvi social en una perspectiva de progrés.

A més, durant el període republicà, al nostre territori es va intentar elaborar un Estatut d’Autonomia de caire federal, tot i que, a la Constitució de la II República s’havia descartat aquest model territorial.

Tot i el cop d’Estat de Franco i la por instal·lada per una duríssima repressió testimoniada ara per l’apertura de les fosses, les forces polítiques hereves de la tradició republicana persistiren en la defensa dels ideals democràtics i republicans, des de l’exili o la clandestinitat, durament perseguits i castigats pel règim. La generositat amb què tants d’homes i dones sacrificaren les seves vides en la defensa d’aquests valors, constituí sens dubte una transcendental aportació a la recuperació de les llibertats democràtiques després de la mort del general Franco, una contribucio que no sols no fou degudament reconeguda en els anys de l’anomenada Transició Democràtica, sinó atribuïda a una monarquia borbònica restaurada pel dictador, i considerada principal garant del nou ordre. D’aquesta manera, es pretengué perllongar l’amnèsia col·lectiva i s’evità revisar a fons la història escrita pels vencedors de la conflagració civil de 1936-39. 

Ara emperò, malgrat les tergiversacions des de determinats àmbits mediàtics i polítics, aquesta realitat cau pel seu propi pes i la recuperació de la memòria democràtica s’escampa per tot arreu. En els darrers anys, a Balears i a molts d’indrets de l’Estat espanyol, més que mai s’han honorat i homenatjat les víctimes d’aquella vil repressió a la qual estigueren abocades totes aquelles persones, republicanes i demòcrates, que durant tant temps quedaren en l’oblit i l’anonimat. Les numeroses exhumacions de les fosses comunes i les noves investigacions i recerques historiogràfiques destapen i fan valer aquell clam, tan reivindicat per part d’entitats memorialístiques i familiars de les víctimes, de “obrim fosses per tancar ferides”. Resulta imprescindible continuar els esforços per transmetre a la ciutadania la necessitat de valorar adientment aquests episodis de la nostra història i d’atorgar el reconeixement públic adequat als valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat i, en matèria de memòria, la “veritat, justícia i reparació”, pilars fonamentals i requisits bàsics per a poder avançar cap a noves fites democràtiques i, sobretot, no caure en els mateixos errors del passat. 

Sobretot en uns moments en què l’extrema dreta és present a les institucions i aquesta presència i el que és pitjor, el seu discurs i les seves propostes negadores dels drets humans i negacionistes de la democràcia republicana són normalitzats pels mitjans de comunicació, i ben presents en determinades estructures de l’Estat que qüestionen drets fonamentals com el de la llibertat d’expressió. Els mateixos que qüestionen els pocs avenços aconseguits en aquests anys de democràcia condicionada són els que defensen el paper d’una monarquia tan anacrònica com qüestionada per la majoria de la població per la seva corrupció i manca d’exemplaritat. 

Des d’una defensa de l’exemplaritat pública, la qualitat democràtica i la credibilitat de les institucions, cal exigir responsabilitats a la monarquia espanyola i rendir comptes a la ciutadania, doncs és una realitat el fet que el terme monarquia i democràcia són elements contradictoris a una societat del segle XXI. 

Per tot això, considerem que la societat civil organitzada, les entitats acadèmiques i culturals, així com els partits polítics i els seus representants, les institucions, es comprometin per una “Primavera mallorquina”, una iniciativa que pretén donar a conèixer a la ciutadania la importància i necessitat dels valors democràtics i republicans, reconèixer el deute que tenim com a societat democràtica amb les persones i col·lectius que lluitaren per la llibertat i suprimir de la vida pública i la via pública els vestigis que exalten, encara avui en dia, la ignominiosa dictadura franquista.

Entitats adherides: 

Obra Cultural Balear, Col·lectiu Aurora Picornell, Feministes en acció, Memòria de Mallorca, Fundacions Darder-Mascaró, Mallorca Nova, Mallorca Lliure, Esquerra Unida de les Illes Balears, MÉS per Mallorca, PODEM

MÉS PER LLUCMAJOR RECLAMA AMPLIAR EL PERÍODE PER ADHERIR-SE AL PROGRAMA D’INSPECCIÓ DE RESIDUS

7 d’abril de 2021

MÉS per Llucmajor reclama a l’equip de govern que ampliï dos mesos el termini per adherir-se a la campanya de la ITR (Inspecció Tècnica de Residus) i que de forma paral·lela llanci una forta campanya informativa als usuaris.

Cal recordar que aquest programa permet als ciutadans i empreses que realitzin bones pràctiques en materia de separació de residus tenir una tarifa reduïda de la taxa de recollida i tractament de residus.


La petició de la formació ecosobiranista es basa en el fet que només un 25 per cent dels usuaris s’han sumat a aquesta iniciativa que els permetrà pagar un 13 per cent manco en la taxa de residus. Però el 75 per cent restant dels contribuents veurà augmentada la seva taxa en un 20 per cent.

“Si això passa significarà que la posada en marxa d’aquesta figura que fa que els usuaris facin bones pràctiques a casa seva en la separació de residus, haurà estat un fracàs i l’Ajuntament de Llucmajor haurà perdut una oportunitat per aplicar-la de forma satisfactòria”, apunta la portaveu de MÉS per Llucmajor, Maria Barceló.

En aquest sentit, el partit reclama a l’Ajuntament que perllongui el termini per adherir-se a la ITR i que durant aquest temps llanci “una vertadera campanya informativa per arribar a tota la ciutadania, ja que fins ara no ho ha fet”, afegeix Barceló. “La campanya de comunicació s’ha enfocat únicament a la difusió per xarxes socials i la informació per correu que no ha arribat a determinades zones de s’Arenal i ha estat pràcticament inexistent a les diferents Urbanitzacions”, apunta.


En aquest sentit, cal destacar que, per exemple, a s’Arenal-Son Verí només s’hi ha adherit un 11,75 per cent d’usuaris mentre que a Llucmajor un 50 per cent. 

Aquesta situació suposarà que la quantitat recaptada per aquesta taxa el 2021 superi els 8.000.000 d’€ per al 2021 quan al 2020 el pressupost indicava 6.800.000 per a la mateixa taxa. La quantitat recaptada per la taxa excedirà amb escreix el cost real del servei la qual cosa no es pot fer. Recordar que l’augment d’ingressos es produeix sense que hi hagi cap modificació ni millora del servei oferit.

Des de MÉS per Llucmajor vetllarem per la correcta implantació de la recollida selectiva i de la ITR ja que són iniciatives de la passada legislatura i pensam que ben gestionades han de suposar una passa endavant molt important pel nostre municipi en el present i el futur del tractament de residus. 

MÉS TITLLA DE “VERGONYÓS” EL SUPERÀVIT DE 8,3 MILIONS PRESENTAT EN LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE 2020

12 de març de 2021

La liquidació del pressupost que ha presentat l’equip de govern de l’Ajuntament de Llucmajor constata, malauradament, tot el que des de MÉS PER LLUCMAJOR hem denunciat des que començà la pandèmia: patim el pitjor ajuntament en el pitjor moment.

Les xifres treuen a la llum que l’any fou “del tot normal” pel que fa a la situació financera de l’Ajuntament de Llucmajor i no s’observa una diferència important en els ingressos i les despeses i tampoc han augmentat els impagaments.

En aquest sentit, el regidor de MÉS PER LLUCMAJOR, Miquel Serra és contundent: “En un any molt difícil per a tothom, els ciutadans i ciutadanes de Llucmajor han complit amb les seves obligacions fiscals i per contra l’Ajuntament de Llucmajor no ha complit amb la seva responsabilitat que sempre però especialment enguany no era d’altra que dur a terme polítiques valentes i contundents per ajudar a totes les famílies, empreses, comerços i altres agents afectats per la pandèmia”. “Tot el que facin a partir d’ara arriba tard per moltes famílies i per moltes empreses que ja han hagut de tancar. No varen saber reaccionar a temps”, apunta Serra.

El resultat són 8,3 milions de superàvit i un romanent de tresoreria de 24,6 milions d’euros. “En una situació normal aquestes xifres serien d’aplaudir i significarien que s’ha fet una bona gestió econòmica”, apunta Serra qui afegeix: “En la situació d’extrema necessitat que vivim, tenir aquest superàvit és una vergonya i el batle i tot l’equip s’haurien d’avergonyir”.

Maria Barceló i Miquel Serra

En aquesta línia, Serra argumenta que a més a més, l’Ajuntament de Llucmajor no té cap excusa per no haver emprat molt abans els diners que li sobren perquè “precisament el Govern de Madrid va suprimir les regles fiscals que abans ho limitaven”. “Especialment greu consideram que el pacte hagi negat de forma reiterada durant aquest darrer any que les ajudes argumentant una suposada falta de recursos quan la liquidació demostra que no és així” apunta Serra.

“L’actual equip de govern ha negat ajudes quan s’ha demostrat que hi havia recursos, ha mancat valentia i capacitat de gestionar la situació. Ens agradaria saber què han fet els regidors i regidores durant tots aquests mesos perquè per la gestió que veim no han tengut ni la il·lusió de gestionar una situació que per a qualsevol polític seria un repte i, per contra, han demostrat una absoluta manca d’empatia envers la gent que més ho necessita”, conclou Serra.

MÉS RECLAMA AL PACTE QUE ACCELERI LES GESTIONS PEL SOLAR DEL NOU PAC DE LLUCMAJOR

5 de març de 2021

Quan l’equip de govern presentà el concurs per a trobar un solar per tal de poder construir el nou PAC de Llucmajor, des de Més per Llucmajor ja vàrem advertir que aquest procés retardaria la construcció d’una infraestructura molt important.
Malauradament el temps ens ha donat la raó i ara, finalment, el concurs ha estat declarat desert atès que cap dels quatre solars presentats s’ajusten als requisits.


Davant aquesta situació, des de MÉS per Llucmajor reclamam celeritat en cercar alternatives, per a poder tenir un PAC a Llucmajor ben aviat, i la millor alternativa és que la deixà enllestida el pacte anterior. 


Volem recordar que la passada legislatura, des de l’equip de govern i amb el nostre regidor Jaume Tomàs al capdavant de l’àrea d’Urbanisme, aconseguírem el solar situat entre ses Escoles i la ronda de Ponent via conveni urbanístic i mantenim que és la millor opció per situació, connectivitat i la superfície disponible. “Reclamam que l’equip de govern continuï amb la nostra tasca i posi en marxa les gestions per aconseguir aquest solar“, apunta la portaveu de Més per Llucmajor, Maria Barceló. 


Cal recordar que el Centre de Salut de Migjorn, situat al carrer d’Antoni Maura, presenta des de fa anys problemes per manca d’espais en una infraestructura que no permet ampliar-ne les instal·lacions.


Una vegada finalitzat el termini per a la presentació d’ofertes, els solars que aspiren a acollir el nou PAC de Llucmajor, han estat: carrer Castella, 23; carrer Badia Blanca, 11; carrer Grup Escolar (Yanko) i carrer Major.


Segons conclouen els serveis tècnics municipals, cap d’aquests quatre solars reuneixen les característiques reclamades. Davant aquesta situació “insistirem a demanar que s’opti per l’opció que deixàrem enllestida la passada legislatura i que fou aprovada en el seu moment pel ple de l’Ajuntament, un ple que aleshores tenia majoria a la Sala”.


Des de MÉS PER LLUCMAJOR, volem recordar que l’IB-Salut es va comprometre a començar les obres aquest any 2021, segons va anunciar a més el mateix batle Eric Jareño, qui també s’havia compromès a tenir el solar per l’any 2020. “Veim amb preocupació que aquestes promeses quedaran en fum i més fum si el pacte no opta pel solar aprovat pel pacte de la passada legislatura”, apunta Barceló.

APROVADA PER UNANIMITAT UNA MOCIÓ DE MÉS PER RECLAMAR LA CONNEXIÓ DE BUS AMB L’HOSPITAL SON LLÀTZER

26 de febrer de 2021

El ple de l’Ajuntament de Llucmajor va aprovar per unanimitat una moció de Més per Llucmajor mitjançant la qual reclamem al Govern de les Illes Balears “recuperar la comunicació directa s’Estanyol – Llucmajor i la connexió del municipi amb el nostre centre hospitalari de referència, Son Llàtzer”.Més per Llucmajor presentà aquesta moció en el ple davant les diferents queixes d’usuaris que ens han fet arribar les mancances d’aquest nou servei que entrà en vigor el passat dia 1 de gener.  


En la moció deixam clar que “en l’àmbit municipal el nou servei ens ofereix noves línies, millores en la connectivitat i les freqüències tant dins del municipi com amb altres municipis”. Així i tot però “a la banda negativa hem de lamentar la pèrdua de la connexió directa entre s’Estanyol i Llucmajor i la connexió del municipi amb el nostre centre hospitalari de referència, Son Llàtzer“.


En el document, també reclamam que s’ampliïn els canals i campanyes de comunicació per tal que tots els usuaris coneguin els detalls del nou sistema tarifari i la xarxa de punts on poder realitzar l’emissió i renovació de la targeta intermodal.
També instam al Govern balear a dur a terme una rebaixa de tarifes de manera que no es vegin perjudicats en cap cas usuaris habituals i esporàdics respecte al sistema anterior d’abonaments T-20 o T-40.

ADJUNTAM LA MOCIÓ

MÉS DENUNCIA LA MANCA DE VALENTIA I CAPACITAT DEL PACTE PER AFRONTAR LA CRISI ECONÒMICA DE LA COVID

25 de febrer de 2021

Des de MÉS PER LLUCMAJOR denunciam un cop més, com hem advertit des de fa gairebé un any, la manca de valentia, capacitat i, el que és més greu, voluntat de l’equip de govern actual per ajudar als petits comerços i empreses de Llucmajor, s’Arenal i Urbanitzacions.

El regidor de MÉS PER LLUCMAJOR, Miquel Serra, critica que “des que començà la pandèmia hem advertit sobre la necessitat de fer feina en diferents camps i un dels principals és la reactivació econòmica però no han pres cap mesura efectiva més enllà de campanyes de promoció que es podrien fer igualment en una situació normal. És a dir, no han fet res de nou”.

Serra recorda que en el ple ordinari del passat mes de desembre es va aprovar una moció de la nostra formació mitjançant la qual reclamàvem que es destinessin 800.000€ a ajudes directes al sector de la petita i mitjana empresa: “Ens aprovaren la moció però només hi destinaren 300.000€, una quantitat ridícula per un municipi com el nostre”.

Ara, davant la pressió dels comerços “l’aportació de l’Ajuntament és de poc més de 600.000 euros als quals s’han de sumar les aportacions del Govern i del Consell de Mallorca”. “L’equip de govern fa molt tard, a hores d’ara hauria de donar les ajudes i no anunciar-les i molt manco d’aquesta manera i de forma improvisada, no tenen un pla marcat quan el que requereix la situació actual és precisament un pla de feina i d’ajudes clar i ambiciós”, afegeix Serra.

En aquest sentit, continua Serra lamentant que “aquestes ajudes no es podran donar com a mínim fins al mes d’abril perquè aquest pacte encara no ha aprovat el pressupost de 2021, un fet que en la situació actual és del tot inacceptable i una evidència més de la seva incapacitat”.

Només volem recordar que els municipis i institucions supramunicipals no han tengut cap problema a donar ajudes directes al sector i molts d’ells no tenen la capacitat econòmica que té actualment l’Ajuntament de Llucmajor amb 20 milions d’euros als bancs i els més d’1,5 milions estalviats per la baixada de producció de residus durant la pandèmia.

MÉS PER LLUCMAJOR RECLAMA AL PACTE QUE ACCELERI LES MILLORES DEL SERVEI DE NETEJA I RECOLLIDA DE RESIDUS

19 de febrer de 2021

Més per Llucmajor demana al pacte de govern de l’Ajuntament de Llucmajor que acceleri les millores del servei de recollida de residus al municipi perquè “veim que s’acosta l’equador de la legislatura i la situació està paralitzada”, apunta la portaveu dels ecosobiranistes a la Sala, Maria Barceló.


Tot i això, el partit insisteix:  “Creim que la situació pot millorar perquè al cap i a la fi l’actual pacte el que fa és continuar amb les iniciatives que trobà en marxa de la passada legislatura, un fet que reforça el fet que anàvem pel bon camí”.


Així, cal recordar que s’ha posat en marxa el projecte del pacte anterior de recollida selectiva porta a porta o la bonificació de la taxa als ciutadans que tenguin bones pràctiques. També ho és la implantació d’aquest nou concurs de fems, “un gran plec que fusiona la majoria serveis relacionats amb els residus, fins ara repartit en molts de contractes petits. Pràcticament tots excepte la recollida de residus de FCC, contracte al qual li queden 4 anys.”


En aquest sentit, Més recorda que inclou la neteja de vies públiques mitjançant agranat manual, mecànic i amb aigua a pressió i fregadora en carrers, places, passejos, voreres, etc. La millora del servei de neteja viària,gestió dels punts verds i la recollida dels contenidors de selectiva a s’Arenal i Urbanitzacions. Introdueix la neteja amb aigua a pressió. Neteja de vials d’accés a les platges i cales. Neteja i buidatge de papereres. Eliminació d’herbes que brotin en voreres, calçades i escocells. Servei de recollida i retirada de voluminosos, restes d’obra, poda i perillosos. Gestió i vigilància dels parcs verds de Llucmajor, s’Arenal i sa Costa i àrees d’aportació vigilada. Recollida de residus de les fraccions selectives en contenidors. Amb un augment significatiu dels contenidors de reciclatge. Recollida de residus selectius a generadors singulars. Per primer pic s’implanta recollida selectiva a Hotels amb bonificació per generació.


“La passada legislatura ja defensàrem que aquest “megaconcurs” que fusioni el servei és la millor solució per al nostre municipi”, apunta Barceló qui a la vegada lamenta que “tota la documentació tècnica està feta i a la presentació pressupost passat s’havia anunciat la seva licitació al llarg del 2020. Res d’això s’ha arribat a confirmar”.


En definitiva es tracta de posar en marxa un servei dimensionat a les necessitats del nostre municipi, que fomenti el reciclatge de forma significativa. Un servei que l’equip de govern està endarrerint sense cap justificació i que els ciutadans de Llucmajor en pateixen les conseqüències.