MÉS PER LLUCMAJOR CRITICA QUE LA PASSIVITAT DE L’AJUNTAMENT DE LLUCMAJOR DEIXA SENSE BUS ALS VEÏNATS DE S’ESTANYOL

30 de juny de 2021

Des de MÉS per Llucmajor lamentam el poc interès mostrat per l’Ajuntament de Llucmajor en les reclamacions de millores de les connexions de BUS del nucli de s’Estanyol- Son Bieló amb Llucmajor.
Ha començat la temporada d’estiu amb l’augment considerable de residents als dos nuclis i la connexió del Transport de les Illes Balears (TIB) amb Llucmajor no s’ha posat en marxa i sembla que no està previst. Ara per ara, si residents de Son Bieló o s’Estanyol volen anar a Llucmajor ho han de fer fent un transbordament a Campos. 

Volem recordar que quan a principis d’any es va posar en funcionament el nou sistema de concessió del servei públic de transport amb BUS, des de MÉS per Llucmajor presentàrem una moció al ple de l’Ajuntament que fou aprovada per unanimitat. Amb aquest acord, reclamàvem diferents millores del servei a la Conselleria de Mobilitat i Habitatge. Una d’aquestes era recuperar la connexió directa s’Estanyol-Llucmajor i la connexió del nostre municipi amb Son Llàtzer, el seu hospital de referència. 

El regidor de MÉS per Llucmajor, Miquel Serra, apunta que “no ens consta que l’Ajuntament de Llucmajor hagi fet cap gestió per recuperar aquesta línia de BUS. Nosaltres, des de l’oposició vàrem fer la nostra feina presentant la moció al ple però a partir d’aquí és l’equip de govern qui ha de fer les passes per reclamar-ho oficialment. AixÍ i tot, reclamam a la Conselleria que posi aquest servei en marxa urgentment, ja que encara queden els mesos forts de la temporada d’estiu”.

NOMÉS VUIT NEGOCIS DE TOT EL TERME MUNICIPAL S’HAN ADHERIT A LA CAMPANYA DE BONS PER CONSUM

9 de juny de 2021

Només vuit negocis (7 comerços i 1 bar) del terme municipal de Llucmajor s’han adherit a la campanya de bons per consum posada en marxa per l’Ajuntament de Llucmajor.
Des de MÉS per Llucmajor no podem més que constatar el fracàs absolut causat per una gestió més que nefasta quan és una iniciativa que hauria d’haver esdevingut essencial per a no només la dinamització econòmica del municipi sinó també social.

L’equip de govern, amb la regidora Noemi Getino (C’s) al capdavant, arribà tard i aquesta iniciativa es féu gràcies a una moció aprovada pel ple de l’Ajuntament de Llucmajor i que presentà la nostra formació davant la paràlisi del pacte. Cal recordar que el pacte de Llucmajor hi destinà 300.000€ quan la nostra formació demanava que es dotés amb 800.000€. 

El fet que s’hi hagin adherit només vuit comerços demostra la manca d’empenta i la desídia de l’equip de govern en promoure i difondre de forma satisfactòria aquesta iniciativa entre tots els agents econòmics interessats i afectats.
Una altra prova evident de la mala gestió, coordinació i iniciativa és que avui (9 de juny) la campanya de bons encara no s’ha començat a donar a conèixer a les xarxes socials i lloc web municipal quan començà dia 4 de juny i acaba dia 4 de juliol.

ÈXIT A ALTRES POBLES

Un cop més i lamentant-ho molt, hem de tornar a fer al·lusió a un municipi molt similar al nostre en aspectes econòmics, territorials i demogràfics: MANACOR.

A Manacor la campanya de bons ja començaren a circular dia 14 de desembre de 2020 i amb 150 comerços i establiments adherits. La campanya es donà per tancada dia 5 de gener la primera fase que va generar un volum de negoci de més de 800.000€. En acabar la segona, el volum de negoci arribà a 1,1 milions d’euros.
Però hi ha altres municipis que deixen la gestió del pacte llucmajorer en evidència. Com podeu veure en el gràfic adjunt a Alcúdia (20.000 habitants) s’hi adheriren 57 comerços mentre a Calvià (50.000) s’hi sumaren 230 negocis.

Tot plegat només respon a la manca d’il·lusió, ganes, dedicació i una més que nefasta política comunicativa.

El regidor MÉS per Llucmajor,  Miquel Serra, considera que aquesta és “l’enèsima malifeta d’aquesta d’aquest equip de govern en temes de comunicació municipal. Ens diuen que enviaren un correu electrònic i una publicació a facebook dia 27 d’abril i cap recordatori des d’aleshores. El termini ha acabat amb aquest trist resultat i no només això, la campanya de bons ha començat fa 5 dies i encara no l’han anunciada”.
No fa massa vàrem demanar sense èxit que es perllongués el termini per a apuntar-se a la campanya d’Inspecció Tècnica de Residus, que es tanca només un 15 per cent d’usuaris adherits.
Ara, ens veim obligats a tornar a demanar que s’obri un nou termini i es dugui a terme una forta campanya d’informació i captació de comerços i empreses. Pensam que aquestes xifres haurien de fer empegueir als responsables municipals i molt especialment a la regidora Getino i al batle Eric Jareño.

MÉS DENUNCIA QUE EL PACTE “RENOVA” ELS PARCS INFANTILS DE S’ARENAL AMB ATRACCIONS USADES

4 de juny de 2021

En el que consideram que és una mostra més de menyspreu i un greuge comparatiu, l’equip de govern (PP, ASI, EX-VOX i EL PI), ha posat en marxa un pla de millora dels parcs infantils del municipi que consisteix a col·locar noves atraccions a Llucmajor i enviar les que retira a aquest nucli urbà per “renovar” els de s’Arenal.

En el passat ple, Més per Llucmajor va reclamar a l’equip de govern municipal de l’Ajuntament de Llucmajor que s’instal·lin noves atraccions als parcs infantils de s’Arenal i més tenint en compte que l’Ajuntament de Llucmajor destina 335.000€ a aquest projecte.

El regidor Miquel Serra apuntà que “són actuacions necessàries i ho aplaudim perquè continua amb la línia de millora i adaptació a la normativa de seguretat dels parcs infantils iniciada la legislatura passada“.

Però entre les actuacions propostes en aquest projecte hi ha que les instal·lacions actualment existents a la plaça Espanya de Llucmajor siguin reubicades al parc del Torrent de Son Verí d’abaix, situat entre el carrer Antoni Maria Alcover i l’Avinguda Europa de s’Arenal, “un fet que no és admissible i suposa un menyspreu cap als arenalers”, apuntà Serra qui reclamà que “tots els parcs infantils del municipi comptin amb atraccions noves”. 

Aquest greuge comparatiu es fa quan l’actual equip de govern es trobà un ajuntament sanejat i amb un romanent de tresoreria, doblers estalviats al banc, que supera els 20 milions d’euros. Situació que permetria que les instal·lacions de s’Arenal no fossin de segona mà. “Pensam que als nins, nines i pares i mares i, en definitiva, a tots els usuaris de s’Arenal, es mereixen que els mandataris no els tractin com a ciutadans de segona categoria”, conclou Serra. 

Des de Més per Llucmajor no donam per tancat el tema i continuarem reclamant que l’Ajuntament tracti de forma equitativa els tres nuclis del terme municipal (Llucmajor, s’Arenal i Urbanitzacions) sobretot atenent la situació econòmica favorable actual de les arques municipals. 

No entenem els motius pels quals no s’aprofita aquesta situació de bonança econòmica per a fer millores a tots els nuclis i, en aquest cas, en la millora dels parcs infantils. Esperam que l’esforç realitzat el passat mandat per l’anterior equip de govern en eixugar el deute i deixar uns comptes sanejats, vagi ara en benefici de tots els ciutadans del municipi i no es perdin un cop més en la mala gestió i disputes internes de l’actual equip de govern.

EL PLE APROVA UNA MOCIÓ DE MÉS PER LLUCMAJOR PER A RECLAMAR LA GRATUÏTAT DE L’EDUCACIÓ DE 0 A 3 ANYS

27 DE MAIG DE 2021

Continuam fent una oposició fiscalitzadora i crítica i també propositiva. Un cop més hem aconseguit aprovar pel ple de l’Ajuntament de Llucmajor dues propostes de la nostra formació.

D’una banda es va aprovar una moció mitjançant la qual reclamam que el primer tram educatiu (0-3 anys) sigui universal i gratuït per a tots els infants.

Ara per ara són “les famílies, els ajuntaments, en alguna mesura les administracions educatives autonòmiques, qui han creat i sostingut l’oferta de places de primer cicle d’educació infantil, limitant-se l’administració de l’Estat a establir alguna normativa de funcionament”.

Per això demanam que s’inclogui en els propers Pressuposts Generals de l’Estat “una aportació econòmica estable per a la creació i el sosteniment dels centres de primer cicle d’educació infantil, garantint la protecció de l’escolarització dels infants en situació de pobresa”.

DIGITALITZACIÓ DE L’ARXIU

Per altra banda, es va aprovar també la nostra moció amb la qual demanam que l’Ajuntament de Llucmajor sol·liciti a la Plataforma d’Arxius Històrics de les Illes Balears la inclusió de l’arxiu municipal de Llucmajor dins el seu pla d’actuació. També que elabori un projecte de digitalització, amb la coordinació de la Universitat de les Illes Balears.
Recordam que en el decurs del passat mandat, al capdavant de l’àrea de Cultura, vàrem dur a terme una més que satisfactòria tasca de recuperació i dinamització de l’arxiu municipal de Llucmajor.

BALANÇ POST ESTAT D’ALARMA: EL PITJOR EQUIP DE GOVERN EN EL PITJOR MOMENT

11 de maig de 2021

Un cop acabat l’estat d’alarma volem fer un balanç que començam insistint en el que hem anat advertint des de fa temps: els ciutadans i ciutadanes del nostre municipi han patit, pateixen i sembla que patiran el pitjor equip de govern en el pitjor moment.

Fa més d’un any que començà la pandèmia, més de 365 dies des que l’equip de govern de l’Ajuntament de Llucmajor amb 5 regidors amb dedicacions exclusives i 6 parcials d’un 75 per cent, hagués pogut fer molta feina per ajudar social i econòmicament als seus ciutadans. Però el que veim és que han fet poc, molt poc. Poca imaginació i paràlisi.

Des del primer moment, MÉS per Llucmajor ens posàrem a disposició d’un pacte de govern que, dit sigui de passada, aleshores ja trontollava a causa de les desavinences entre els partits que l’integren.

30 PROPOSTES DE MÉS PER LLUCMAJOR

La nostra formació féu fins a 30 propostes en un document pensam que ben treballat, fonamentat i, sobretot, realista. Però han passat 12 mesos i el pacte no només no n’ha fet ús, sinó que a més ha demostrat una indignant manca d’iniciativa.

  • Demanàvem dotar de més personal uns serveis socials que estaven i continuen desbordats. Idò només han contractat 1 treballador social.
  • De les ajudes previstes i anunciades d’1000.000 d’euros, només han donat 218.000 €.
  • Demanàrem que el límit econòmic per ajudar a famílies i empreses fos el superàvit de 2019, és a dir, 8,7 milions de €. Idò res, no han gastat res i han tancat el 2020 amb superàvit i 24 milions de € de romanent. El que en condicions normals seria una gran notícia, en l’actual és una vergonya per a una administració.
  • No han fet cap rebaixa a les taxes de fems, és a dir: han ingressat molt més del que costa el servei. Ni tan sols han començat als comerços i empreses pels mesos que varen haver de tenir tancat.
  • No han flexibilitzat el pagament d’impostos
  • No s’ha creat la comissió informativa per fer un seguiment de la pandèmia. Volíem que aquesta comissió fes un seguiment d’un pla però ni comissió ni pla: la improvisació ha estat la constant del pitjor equip de govern que ha tengut Llucmajor en el pitjor moment.

LA MAJORIA CONTRIBUENTS PAGARÀ UN 20 PER CENT MÉS PER LA TAXA DE FEMS A CAUSA DE LA MALA GESTIÓ DEL PACTE

7 de maig de 2021

Una vegada més la mala gestió de l’equip de govern repercutirà a les butxaques dels ciutadans i ciutadanes del municipi. En aquesta ocasió serà en matèria de tributs i, més en concret, a la taxa de fems, atès que un 75 per cent dels contribuents hauran de pagar un 20 per cent més de la taxa a causa de la nefasta gestió de l’equip de govern en la posada en marxa de la Inspecció Tècnica de Residus (ITR).


Aquest programa que permet als ciutadans i empreses que realitzin bones pràctiques en matèria de separació de residus tenir una tarifa reduïda d’un 13 per cent de la taxa de recollida i tractament de residus.


Des de MÉS per Llucmajor presentàrem una moció en el passat ple mitjançant la qual reclamàvem a l’equip de govern que ampliï el termini per adherir-se a la ITR, ja que una gran majoria de contribuents no s’hi ha adherit a causa de la mala campanya de comunicació i informació duta a terme.

“L’equip de govern ens donà la raó, va admetre errades greus a l’hora de comunicar, ens confirmen que moltes cartes no arribaren a les llars d’urbanitzacions però així i tot, no ens aprovaren la moció i, el que és pitjor, no tenen la intenció de rectificar. Diuen que la recaptació de tributs està en mans de l’ATIB que és una empresa que fa feina per l’Ajuntament i a la qual pensam que se li haurien d’exigir mesures excepcionals en casos com aquest”, explica el regidor Miquel Serra. 

Les zones més afectades són s’Arenal i Urbanitzacions, on la ciutadania no ha rebut cap tipus d’informació sobre la posada en marxa d’aquest nou sistema de bonificacions per bones pràctiques. 

L’Ajuntament de Llucmajor recaptarà 8.000.000 de € per al 2021 quan al 2020 el pressupost indicava 6.800.000 per a la mateixa taxa. La quantitat recaptada per la taxa excedirà amb escreix el cost real del servei la qual cosa no es pot fer.

APROVADA PER UNANIMITAT LA MOCIÓ DE MÉS PER A L’ÚS CORRECTE DEL TOPÒNIM “LLUCMAJOR”

30 D’ABRIL DE 2021

El ple ordinari del mes d’abril aprovà per unanimitat la moció de MÉS per Llucmajor mitjançant la qual demanam a l’Ajuntament que faci les passes pertinents per tal de contactar amb les grans empreses d’internet i que facin l’ús correcte del topònim “Llucmajor” enfront a formes incorrectes com ara “Lluchmajor” o “Lluchmayor”.

EN EL 90è ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA: PER UNA PRIMAVERA MALLORQUINA

14 d’abril

MANIFEST

La proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, constitueix una de les principals fites dins la història de la lluita dels pobles de l’Estat espanyol per la consecució de les llibertats democràtiques i la justícia social. El cop d’Estat del juliol de 1936 i el triomf del bàndol franquista a la sagnant guerra civil que el va seguir, significaren l’estroncament d’aquesta experiència democràtica i modernitzadora, i la instauració d’una cruenta dictadura que es perllongà durant quatre dècades. 

El vot de la dona, les lleis de divorci i de l’avortament, l’educació laica, les reformes en matèria social i agrària, la separació Església-Estat, la reforma de l’estament militar, són, junt amb la resta de les llibertats individuals i socials, algunes de les fites del període republicà tot i el complicat context polític i econòmic dels anys 30 i la manca d’una cultura democràtica arrelada.

La II República suposà també un gran augment del procés de participació política de la població, amb un increment de la sensibilitat i implicació política dels ciutadans i ciutadanes envers els problemes reals de la societat. Per primera vegada sectors de la població que tradicionalment havien estat exclosos de la vida política, pogueren participar en el debat públic. El dinamisme polític, social i cultural fou intens, amb un augment de les associacions polítiques i sindicals, de les entitats culturals i recreatives, que es convertiren en autèntiques eines de participació ciutadana i canvi social en una perspectiva de progrés.

A més, durant el període republicà, al nostre territori es va intentar elaborar un Estatut d’Autonomia de caire federal, tot i que, a la Constitució de la II República s’havia descartat aquest model territorial.

Tot i el cop d’Estat de Franco i la por instal·lada per una duríssima repressió testimoniada ara per l’apertura de les fosses, les forces polítiques hereves de la tradició republicana persistiren en la defensa dels ideals democràtics i republicans, des de l’exili o la clandestinitat, durament perseguits i castigats pel règim. La generositat amb què tants d’homes i dones sacrificaren les seves vides en la defensa d’aquests valors, constituí sens dubte una transcendental aportació a la recuperació de les llibertats democràtiques després de la mort del general Franco, una contribucio que no sols no fou degudament reconeguda en els anys de l’anomenada Transició Democràtica, sinó atribuïda a una monarquia borbònica restaurada pel dictador, i considerada principal garant del nou ordre. D’aquesta manera, es pretengué perllongar l’amnèsia col·lectiva i s’evità revisar a fons la història escrita pels vencedors de la conflagració civil de 1936-39. 

Ara emperò, malgrat les tergiversacions des de determinats àmbits mediàtics i polítics, aquesta realitat cau pel seu propi pes i la recuperació de la memòria democràtica s’escampa per tot arreu. En els darrers anys, a Balears i a molts d’indrets de l’Estat espanyol, més que mai s’han honorat i homenatjat les víctimes d’aquella vil repressió a la qual estigueren abocades totes aquelles persones, republicanes i demòcrates, que durant tant temps quedaren en l’oblit i l’anonimat. Les numeroses exhumacions de les fosses comunes i les noves investigacions i recerques historiogràfiques destapen i fan valer aquell clam, tan reivindicat per part d’entitats memorialístiques i familiars de les víctimes, de “obrim fosses per tancar ferides”. Resulta imprescindible continuar els esforços per transmetre a la ciutadania la necessitat de valorar adientment aquests episodis de la nostra història i d’atorgar el reconeixement públic adequat als valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat i, en matèria de memòria, la “veritat, justícia i reparació”, pilars fonamentals i requisits bàsics per a poder avançar cap a noves fites democràtiques i, sobretot, no caure en els mateixos errors del passat. 

Sobretot en uns moments en què l’extrema dreta és present a les institucions i aquesta presència i el que és pitjor, el seu discurs i les seves propostes negadores dels drets humans i negacionistes de la democràcia republicana són normalitzats pels mitjans de comunicació, i ben presents en determinades estructures de l’Estat que qüestionen drets fonamentals com el de la llibertat d’expressió. Els mateixos que qüestionen els pocs avenços aconseguits en aquests anys de democràcia condicionada són els que defensen el paper d’una monarquia tan anacrònica com qüestionada per la majoria de la població per la seva corrupció i manca d’exemplaritat. 

Des d’una defensa de l’exemplaritat pública, la qualitat democràtica i la credibilitat de les institucions, cal exigir responsabilitats a la monarquia espanyola i rendir comptes a la ciutadania, doncs és una realitat el fet que el terme monarquia i democràcia són elements contradictoris a una societat del segle XXI. 

Per tot això, considerem que la societat civil organitzada, les entitats acadèmiques i culturals, així com els partits polítics i els seus representants, les institucions, es comprometin per una “Primavera mallorquina”, una iniciativa que pretén donar a conèixer a la ciutadania la importància i necessitat dels valors democràtics i republicans, reconèixer el deute que tenim com a societat democràtica amb les persones i col·lectius que lluitaren per la llibertat i suprimir de la vida pública i la via pública els vestigis que exalten, encara avui en dia, la ignominiosa dictadura franquista.

Entitats adherides: 

Obra Cultural Balear, Col·lectiu Aurora Picornell, Feministes en acció, Memòria de Mallorca, Fundacions Darder-Mascaró, Mallorca Nova, Mallorca Lliure, Esquerra Unida de les Illes Balears, MÉS per Mallorca, PODEM

MÉS PER LLUCMAJOR RECLAMA AMPLIAR EL PERÍODE PER ADHERIR-SE AL PROGRAMA D’INSPECCIÓ DE RESIDUS

7 d’abril de 2021

MÉS per Llucmajor reclama a l’equip de govern que ampliï dos mesos el termini per adherir-se a la campanya de la ITR (Inspecció Tècnica de Residus) i que de forma paral·lela llanci una forta campanya informativa als usuaris.

Cal recordar que aquest programa permet als ciutadans i empreses que realitzin bones pràctiques en materia de separació de residus tenir una tarifa reduïda de la taxa de recollida i tractament de residus.


La petició de la formació ecosobiranista es basa en el fet que només un 25 per cent dels usuaris s’han sumat a aquesta iniciativa que els permetrà pagar un 13 per cent manco en la taxa de residus. Però el 75 per cent restant dels contribuents veurà augmentada la seva taxa en un 20 per cent.

“Si això passa significarà que la posada en marxa d’aquesta figura que fa que els usuaris facin bones pràctiques a casa seva en la separació de residus, haurà estat un fracàs i l’Ajuntament de Llucmajor haurà perdut una oportunitat per aplicar-la de forma satisfactòria”, apunta la portaveu de MÉS per Llucmajor, Maria Barceló.

En aquest sentit, el partit reclama a l’Ajuntament que perllongui el termini per adherir-se a la ITR i que durant aquest temps llanci “una vertadera campanya informativa per arribar a tota la ciutadania, ja que fins ara no ho ha fet”, afegeix Barceló. “La campanya de comunicació s’ha enfocat únicament a la difusió per xarxes socials i la informació per correu que no ha arribat a determinades zones de s’Arenal i ha estat pràcticament inexistent a les diferents Urbanitzacions”, apunta.


En aquest sentit, cal destacar que, per exemple, a s’Arenal-Son Verí només s’hi ha adherit un 11,75 per cent d’usuaris mentre que a Llucmajor un 50 per cent. 

Aquesta situació suposarà que la quantitat recaptada per aquesta taxa el 2021 superi els 8.000.000 d’€ per al 2021 quan al 2020 el pressupost indicava 6.800.000 per a la mateixa taxa. La quantitat recaptada per la taxa excedirà amb escreix el cost real del servei la qual cosa no es pot fer. Recordar que l’augment d’ingressos es produeix sense que hi hagi cap modificació ni millora del servei oferit.

Des de MÉS per Llucmajor vetllarem per la correcta implantació de la recollida selectiva i de la ITR ja que són iniciatives de la passada legislatura i pensam que ben gestionades han de suposar una passa endavant molt important pel nostre municipi en el present i el futur del tractament de residus.