«Ser prims de toix i gruixats de tall» és un dit, poc utilitzat avui dia, que indica una desproporció d’actuacions en situacions que són semblants. El tall indica la part afilada dels ganivets mentre que el toix, contraposat a l’anterior, indica la roma.

Amb un exemple serà més bo d’entendre el significat real. Fa pocs dies els diaris varen publicar un fulletó en el qual un grup d’empresaris del gremi de l’hostaleria resumien l’èxit econòmic de la legislatura que s’acaba i feien pública l’alta valoració que donen a l’actuació del Govern. Una lectura superficial del document permet entendre que fan vots perquè es repeteixi el mateix color polític en les pròximes eleccions. Al Govern, naturalment, aquesta manifestació d’adhesió li ha semblat oportuna, deliciosa, xic.

Gairebé d’una manera simultània amb la publicació d’aquest document, la Federació d’Associacions de Pares i Mares, juntament amb directors escolars, docents, inspectors i alumnes de la Universitat, decidiren fer pública la seva opinió sobre la gestió educativa del Govern del PP. La consideren nefasta, inadequada i poc respectuosa amb l’opinió de les parts implicades.

Amb la celeritat d’un escurçó, irritat i remolest, el Govern ha denunciat a la Junta Electoral aquesta intromissió que considera inacceptable ja que, diuen els conservadors, excedeix la llibertat d’expressió i, a més, la FAPA no pot fer campanyes polítiques.

En resum, els hotelers poden fer les campanyes que vulguin però pares, docents i estudiants, inexplicablement, no poden, llevat que siguin afalagadores. Aquest és el significat exacte de ser «prims de toix i gruixats de tall».

Clarament el Govern presenta deficiències en la seva educació; el podríem qualificar de toix. Si haguessin gaudit d’educadors allunyats de la perversitat com els de la campanya #PensaHi no confondrien, cosa que fan ara, l’aforisme «una persona, un vot» amb la seva versió mefistofèlicament modificada «un milió d’euros, un vot».

Amador Calafat Albertí