«Ser prims de toix i gruixats de tall» és un dit, poc utilitzat avui dia, que indica una desproporció d’actuacions en situacions que són semblants. El tall indica la part afilada dels ganivets mentre que el toix, contraposat a l’anterior, indica la roma.

Amb un exemple serà més bo d’entendre el significat real. Fa pocs dies els diaris varen publicar un fulletó en el qual un grup d’empresaris del gremi de l’hostaleria resumien l’èxit econòmic de la legislatura que s’acaba i feien pública l’alta valoració que donen a l’actuació del Govern. Una lectura superficial del document permet entendre que fan vots perquè es repeteixi el mateix color polític en les pròximes eleccions. Al Govern, naturalment, aquesta manifestació d’adhesió li ha semblat oportuna, deliciosa, xic.

Gairebé d’una manera simultània amb la publicació d’aquest document, la Federació d’Associacions de Pares i Mares, juntament amb directors escolars, docents, inspectors i alumnes de la Universitat, decidiren fer pública la seva opinió sobre la gestió educativa del Govern del PP. La consideren nefasta, inadequada i poc respectuosa amb l’opinió de les parts implicades.

Amb la celeritat d’un escurçó, irritat i remolest, el Govern ha denunciat a la Junta Electoral aquesta intromissió que considera inacceptable ja que, diuen els conservadors, excedeix la llibertat d’expressió i, a més, la FAPA no pot fer campanyes polítiques.

En resum, els hotelers poden fer les campanyes que vulguin però pares, docents i estudiants, inexplicablement, no poden, llevat que siguin afalagadores. Aquest és el significat exacte de ser «prims de toix i gruixats de tall».

Clarament el Govern presenta deficiències en la seva educació; el podríem qualificar de toix. Si haguessin gaudit d’educadors allunyats de la perversitat com els de la campanya #PensaHi no confondrien, cosa que fan ara, l’aforisme «una persona, un vot» amb la seva versió mefistofèlicament modificada «un milió d’euros, un vot».

Amador Calafat Albertí

Aquest sol ser el missatge que fan els partits polítics amb responsabilitat de govern, que a les acaballes de la legislatura fan balanç del que s’ha duit a terme durant el seu mandat. Nosaltres des de l’oposició també volem fer aquest balanç. Segurament estar a l’oposició no és la feina més lluïda i sense cap dubte no era aquesta la feina que desitjàvem que els ciutadans de Llucmajor ens encomanassin allà pel maig del 2011. Però des del primer dia ens vàrem posar a fer política, així com nosaltres l’entenem, una política que complementa la protesta i la proposta.

Ser part de l’oposició a un Ajuntament on el teu adversari polític té majoria absoluta és complicat, complicat perquè per molta feina que facis i per molta aportació que vulguis fer, els resultats no llueixen com esperaves . Així i tot, no hem defallit en tota la legislatura.

Molts de fruits aconseguits

Hem presentat més de cinquanta mocions, més que la resta partits junts, de les quals ens n’han aprovat una vintena, i algunes han donat fruits ben tangibles. La realització del catàleg de camins públics, la bonificació de la plusvàlua a les famílies desnonades, la recuperació del cèntim sanitari, la retirada de l’amiant de les escoles i instituts del municipi, dues pròrrogues a les instal·lacions de comptadors individuals, la defensa dels jutjats de pau, la millora del servei de recollida selectiva o la recent declaració de Toni Catany com a fill il·lustre, han sorgit de les nostres propostes.

De la llengua i l’escola al territori i la participació

Desgraciadament, altres mocions no han tengut el suport suficient, però ens fan sentir igual d’orgullosos, o més: la defensa de la nostra llengua i dels nostres mestres, el posicionament contra l’amenaça de l’ampliació del club nàutic de s’Arenal, la defensa i protecció de la Marina de Llucmajor i la promoció de la participació ciutadana són exemples d’aquestes mocions no aprovades, però que ens omplen de satisfacció personal, ja que són un referent del nostre posicionament polític.

Alternativa al PP

Les mocions han anat acompanyades de més de 250 preguntes formulades als plenaris i molts de centenars més a comissions informatives. Hem tengut un protagonisme molt major del que l’aritmètica ens havia donat inicialment. Sense voler ser pretensiós, he de dir que en molts de moments només ha existit una alternativa a les polítiques ràncies del Partit Popular i hem estat nosaltres.

I ara què?

Tal com la societat llucmajorera ens reclamava, hem fet un procés de confluència i ara formam part d’un projecte més gran, més obert, millor: MÉS per Llucmajor, un espai nou on tot aquell qui vulgui un canvi de rumb a Llucmajor se sentirà còmode

Aviat ens tocarà rebre una nova responsabilitat, ja sigui de govern o d’oposició, i arribam preparats per aquesta nova feina, hem obert processos participatius tant per a l’elaboració del programa com per la conformació de la candidatura, processos que han conclòs, per un costat, amb l’elaboració d’un programa engrescador, de canvi profund en la forma de funcionar de l’Ajuntament, però fet amb seny, amb responsabilitat i coneixement sobre com funciona el municipi, i, de l’altre, amb una candidatura plena de gent feinera, preparada i entregada a aquest nou projecte.

Dia 24, presentació de la candidatura

El divendres 24 d’abril a les 20h, presentarem en públic aquest nou projecte de MÉS per Llucmajor, un nou projecte que té l’aval de la feina feta en el passat i que vol anar cap al futur. Ens encantaria que ens hi acompanyassis, perquè seràs tu el que finalment faràs bo el nostre projecte. Recorda-ho: indignar-se no basta, volem MÉS.

T’esperam divendres 24 d’abril a les 20h al Claustre de Sant Bonaventura

El candidat a la Batlia, Jaume Tomàs, i el candidat al Parlament David Abril coincideixen amb  l’Associació de Veïnats en oposar-se al projecte.

El candidat de MÉS per Llucmajor a la Batlia i actual portaveu en l’Ajuntament, Jaume Tomàs, i el diputat i candidat al Parlament David Abril, s’han reunit amb l’Associació de Veïns de Sa Marina de Llucmajor, i han coincidit amb els seus integrants en l’oposició al megaprojecte de parc fotovoltaic projectat a Sa Marina.

Tomàs ha destacat que es tracta d’un projecte incompatible amb els valors naturals i  paisatgístics de Sa Marina, perquè l’impacte d’una extensió d’un milió de metres quadrats i més de 170.000 plaques solars és més que evident. De fet, Tomàs ha acusat l’equip de  govern municipal d’haver tramitat el projecte amb nocturnitat, ja que sense les línies d’alta tensió planejades per Red Eléctrica i que afecten també una de les zones més preservades de Mallorca com és aquesta, el projecte seria inviable.

Per la seva part, Abril ha garantit el seguiment que farà el Grup MÉS tant ara com després de les eleccions en relació a un projecte que pareix que vol vendre “energia verda”, però en realitat és un projecte especulatiu més que a més d’incompatible amb el medi ambient, podria significar un mal precedent en matèria de desplegament de les energies renovables: necessitam energies renovables, però de la manera més descentralitzada possible i integrades en el territori, començant pels nuclis urbans, polígons i edificis de serveis com naus i poliesportius. “Posar 170.000 plaques afectant un ANEI i hàbitats inclosos a Xarxa Natura 2000 no és de rebut”, ha insistit el diputat.

Des de MÉS per Llucmajor i MÉS per Mallorca s’han compromès amb l’Associació de Veïns a col·laborar per impedir que es dugui a terme un projecte del qual se’n desconeix fins i tot qui és el promotor però que ja ha començat a moure tota la maquinària de l’administració gràcies al PP.

A vegades un petita història pot retrata a la perfecció el tarannà d’un Ajuntament que demana canvis a crits.

El 14 de febrer del 2003, se va publicar el decret 10/2003, on se regulava la creació i el format dels consells escolars insulars i dels consells escolars municipals de les Illes Balears.

Els consells escolars municipals són òrgans de consulta, de participació i assessorament en la programació general de l’ensenyament no universitari. Ens ells hi participen, entre altres, membres dels equips directius dels centres, professorat, pares, alumnes i membres del serveis administratius. Com no podia ser d’altra forma, al consell escolar municipal participen tant els centres públics, concertats i privats del municipi. Tant de centres de primària com centres de secundària.

La seva creació no té cap tipus de complicació, el pressupost assignat és 0 i el debat sobre la seva creació no generaria cap tipus d’enfrontament entre els diferents partits polítics.

Ho deim perquè tot hi que el decret donava, a la seva disposició transitòria, un termini màxim de tres mesos per a la creació dels consells escolars municipals. No ha estat fins despús-ahir, 25 de març del 2015, que se va aprovar la seva creació al plenari de l’Ajuntament de Llucmajor. 4422 dies, més de 12 anys, sense que tenguem informació de les causes de aquesta dilació.

La realitat és que la dilació es deu a que no han tingut, mai, cap interès en crear i promoure la consulta i la participació entre la ciutadania. Només els miracles que acompanyen a la precampanya han fet possible la creació d’aquest Consell ciutadà. Està clar que davant un PP opac i allunyat de la ciutadania indignar-se no basta, necessitam MÉS.

La nostra idea d’entendre la política va més enllà de la simple crítica a tot allò que fan la resta de partits polítics. La nostra idea és que la necessària crítica ha d’anar acompanyada de propostes alternatives. Al darrers anys ho hem fet així des de l’oposició i ara ho volem fer, si els llucmajorers ens donen la seva confiança, des de responsabilitat de govern.

És per això, que referent al reglament de participació no volem que el Partit Popular ens deixi com herència un reglament de participació ciutadana de segona i volem aportar-hi la nostra opinió.
 
El futur reglament s’hauria de fonamentar en els següents punts:

Participació = informació
S’ha de potenciar, a part dels mitjans tradicionals, la pàgina web de l’Ajuntament i les xarxes socials. Tots el llucmajorers hem de tenir accés a la màxima informació del que se fa i desfà a l’Ajuntament. Posar el límit de la transparència en la informació municipal només en la llei de protecció de dades. Basta pegar una ullada a la pàgina llucmajor.org per veure que la informació no és la prioritat actual. Tampoc pareix compatible la participació ciutadana amb la realització dels plenaris els dimecres a les dotze del migdia.

Participació = proximitat
Apostam per la descentralització de l’administració municipal com a eina de foment de la participació ciutadana. La proximitat permet la col·laboració. També s’ha de fer més pròxima la figura del regidor, s’han de disposar de mitjans públics de comunicació directa entre els ciutadans i els seus representants.

Participació = comunicació
S’ha de millorar i fomentar la tecnologia de la informació i la comunicació a l’administració local. S’ha de garantir que tots els equipaments públics municipals disposin d’equips informàtics connectats a la xarxa i oberts a l’accés de la ciutadania.

Participació = associacionisme
S’han de estimular l’associacionisme a Llucmajor, aportant facilitats i apropant a les associacions els recursos de què disposa l’Ajuntament. Un poble viu i actiu es mesura per l’activitat de les seves associacions.

Participació = veu
Tots els ciutadans han de tenir dret a participar als plens, han de poder intervenir al torn de precs i preguntes. S’ha de permetre que les associacions presentin i defensin propostes i mocions per debatre als plenaris. Crearem organismes consultius: Consell Escolar municipal, Consell Municipal de l’Esport, Consell Municipal d’Acció Social
o el Consell Municipal de Salut.

Participació = opinió
Els fòrums ciutadans com l’Agenda Local XXI s’han de convocar de forma periòdica i han de deixar de ser utilitzats només com a eina que s’utilitza en període electoral. S’ha d’estudiar la creació de fòrums ciutadans territorials a cada una de les diferents zones del municipi així com la creació de consells sectorials on totes les associacions d’un determinat àmbit tenguin l’oportunitat de debatre i compartir les seves experiències conjuntament.

Participació = decisió
Els ciutadans no només han de ser consultat cada quatre anys. Els llucmajorers tenen dret a participar i a decidir en temes cabdals com els pressupostos, fent els pressupostos el més participatius possibles.

No pareixen idees insasumibles, però cap d’aquestes idees apareixen a l’esborrany de participació que ens han presentat, el qual intentarem esmenar per aconseguir el reglament de participació ciutadana que volem per Llucmajor.

Avui, 27 de febrer, el reglament de participació ciutadana (consulta el reglament aquí) compleix 26 anys. Aquest aniversari hauria d’avergonyir als nostres governants municipals.  És incomprensible que el reglament més antic del municipi segueixi essent el de participació ciutadana, aprovat el 27 febrer del 1989, essent batle el socialista Joan Monserrat.

Els hauria d’avergonyir ja que un dels grans pilars de les societats democràtiques és, o hauria de ser, la participació ciutadana. L’administració ha de vetlar per la creació dels espais, les vies i els mètodes de participació necessàries per promoure i facilitar una estreta col·laboració entre les institucions i la ciutadania per tal de millorar la gestió dels governs.

La participació ciutadana ha de permetre la implicació de la ciutadania en la presa de decisions dels ajuntaments per millorar la qualitat de la gestió política, fer-la més eficaç. Aquesta participació ha d’estar present tant a la presa de grans decisions com aquelles de més petites però que afecten el dia a dia del nostre municipi.

La participació ciutadana és una manera de governar conjuntament amb la ciutadania amb transparència i corresponsabilitat. És, també, un procés educatiu que passa per aprendre a donar i rebre informació, consultar, debatre, participar en la presa de decisions, en el seguiment i control del govern.

Fins aquí la teoria, una teoria que ja es duu a la pràctica a molts de llocs, amb uns resultats més que positius i que han permès millorar la qualitat de vida dels ciutadans, a qui aquesta manera de governar fa protagonistes i responsables de les decisions que els afecten. Amb la participació es reforça la democràcia representativa i s’educa per a una nova cultura política.

A Llucmajor això no ha estat possible, bàsicament per que el PP no hi creu en la participació de la gent. Un parell de dades de l’hemeroteca per demostrar-ho:
El gener de 2009, han passat més de 6 anys, el llavors flamant nou batle de Llucmajor, Joan C. Jaume, anunciava que se cercarien nous mecanismes per afavorir la participació ciutadana al plenaris (Aquí).
Al novembre del 2011 els diaris anuncien la presentació d’un esborrany innovador per part de l’equip de govern de Llucmajor sobre participació ciutadana, i s’avança que la seva aprovació serà imminent (Aquí).
Han passat els dies, els mesos i els anys i cap d’aquestes intencions, tot i tenir una confortable majoria absoluta, s’han fet reals. Ha passat una legislatura sencera més sense que la gent pugui participar activament de les decisions municipals i que provoca que els ciutadans de Llucmajor hagin de patir una administració opaca, llunyana i inaccessible. Una administració que amb la teva ajuda canviarem ben aviat. Ajuda’ns a reprogramar Llucmajor.

MÉS per Llucmajor ha celebrat una Assemblea Programàtica per treballar el programa electoral que presentarà a les properes eleccions municipals. Simultàniament a aquestes reunions s’han realitzat unes eleccions primàries per triar el candidat a la Batlia. Aquesta votació, a la qual s’havien inscrit prop d’un centenar de persones, ha finalitzat amb la proclamació de Jaume Tomàs com cap de llista de la coalició amb el 89,3% dels vots emesos.

MÉS a Llucmajor, format per PSM-Entesa, IniciativaVerds, Esquerra Republicana i persones independents, espera obtenir uns grans resultats a les eleccions del proper mes de maig, amb els quals poder “ser decisius per acabar amb 24 anys de governs conservadors a l’Ajuntament de Llucmajor”. Tomàs explica: “El model municipal actual esta esgotat, amb un Partit Popular sense les idees, ni l’energia necessàries per dur endavant els canvis que el municipi precisa”.

El candidat a batle afirma: “Llucmajor necessita aire nou i fresc, una nova manera de governar el municipi més moderna i propera, s’ha de retornar la política als ciutadans. Necessitam al capdavant de l’Ajuntament persones que lluitin per una nova manera d’entendre el nostre municipi des de la transparència i la honestedat. Proposam un canvi amb seny: volem canvis importants en la manera de funcionar municipal, i ho volem fer amb propostes realistes, sense vendre fum. Durant els darrers anys a l’oposició hem demostrat capacitat de feina i coherència en el discurs; ara volem assumir responsabilitats de Govern”.

El programa electoral de MÉS per Llucmajor aposta pel comerç local i per un nou turisme que complementi l’existent, un turisme de natura o d’esport que a Llucmajor té un important potencial encara per explotar. Tot plegat sense donar l’esquena als qui ho passen malament. “La gent és la prioritat, i això ha de ser compatible amb projectes com la reforma de la Platja de Palma, el centre d’interpretació de fotografia Toni Catany o la creació d’una infraestructura cultural multifuncional, No pot ser que un municipi de 37.000 habitants no tengui cap sala per fer una obra de teatre o un concert en condicions”, exposa Jaume Tomàs.

El candidat de MÉS per Mallorca a la Presidència de Govern i coordinador general de la formació, Biel Barceló, ha encoratjat els presents a implicar-se activament en el projecte de MÉS, “un projecte nou i fresc i al mateix temps ben arrelat i amb un futur engrescador”.

El futur de Llucmajor ets tu. Participa!

Assemblea programàtica: Claustre de Sant Bonaventura 21 febrer
Inscripció al cens primàries: http://goo.gl/forms/V5D9WrcFYo
Propostes al programa: http://goo.gl/forms/00ap4RGwvU