25 de febrer de 2021

Des de MÉS PER LLUCMAJOR denunciam un cop més, com hem advertit des de fa gairebé un any, la manca de valentia, capacitat i, el que és més greu, voluntat de l’equip de govern actual per ajudar als petits comerços i empreses de Llucmajor, s’Arenal i Urbanitzacions.

El regidor de MÉS PER LLUCMAJOR, Miquel Serra, critica que “des que començà la pandèmia hem advertit sobre la necessitat de fer feina en diferents camps i un dels principals és la reactivació econòmica però no han pres cap mesura efectiva més enllà de campanyes de promoció que es podrien fer igualment en una situació normal. És a dir, no han fet res de nou”.

Serra recorda que en el ple ordinari del passat mes de desembre es va aprovar una moció de la nostra formació mitjançant la qual reclamàvem que es destinessin 800.000€ a ajudes directes al sector de la petita i mitjana empresa: “Ens aprovaren la moció però només hi destinaren 300.000€, una quantitat ridícula per un municipi com el nostre”.

Ara, davant la pressió dels comerços “l’aportació de l’Ajuntament és de poc més de 600.000 euros als quals s’han de sumar les aportacions del Govern i del Consell de Mallorca”. “L’equip de govern fa molt tard, a hores d’ara hauria de donar les ajudes i no anunciar-les i molt manco d’aquesta manera i de forma improvisada, no tenen un pla marcat quan el que requereix la situació actual és precisament un pla de feina i d’ajudes clar i ambiciós”, afegeix Serra.

En aquest sentit, continua Serra lamentant que “aquestes ajudes no es podran donar com a mínim fins al mes d’abril perquè aquest pacte encara no ha aprovat el pressupost de 2021, un fet que en la situació actual és del tot inacceptable i una evidència més de la seva incapacitat”.

Només volem recordar que els municipis i institucions supramunicipals no han tengut cap problema a donar ajudes directes al sector i molts d’ells no tenen la capacitat econòmica que té actualment l’Ajuntament de Llucmajor amb 20 milions d’euros als bancs i els més d’1,5 milions estalviats per la baixada de producció de residus durant la pandèmia.

19 de febrer de 2021

Més per Llucmajor demana al pacte de govern de l’Ajuntament de Llucmajor que acceleri les millores del servei de recollida de residus al municipi perquè “veim que s’acosta l’equador de la legislatura i la situació està paralitzada”, apunta la portaveu dels ecosobiranistes a la Sala, Maria Barceló.

Tot i això, el partit insisteix:  “Creim que la situació pot millorar perquè al cap i a la fi l’actual pacte el que fa és continuar amb les iniciatives que trobà en marxa de la passada legislatura, un fet que reforça el fet que anàvem pel bon camí”.

Així, cal recordar que s’ha posat en marxa el projecte del pacte anterior de recollida selectiva porta a porta o la bonificació de la taxa als ciutadans que tenguin bones pràctiques. També ho és la implantació d’aquest nou concurs de fems, “un gran plec que fusiona la majoria serveis relacionats amb els residus, fins ara repartit en molts de contractes petits. Pràcticament tots excepte la recollida de residus de FCC, contracte al qual li queden 4 anys.”

En aquest sentit, Més recorda que inclou la neteja de vies públiques mitjançant agranat manual, mecànic i amb aigua a pressió i fregadora en carrers, places, passejos, voreres, etc. La millora del servei de neteja viària,gestió dels punts verds i la recollida dels contenidors de selectiva a s’Arenal i Urbanitzacions. Introdueix la neteja amb aigua a pressió. Neteja de vials d’accés a les platges i cales. Neteja i buidatge de papereres. Eliminació d’herbes que brotin en voreres, calçades i escocells. Servei de recollida i retirada de voluminosos, restes d’obra, poda i perillosos. Gestió i vigilància dels parcs verds de Llucmajor, s’Arenal i sa Costa i àrees d’aportació vigilada. Recollida de residus de les fraccions selectives en contenidors. Amb un augment significatiu dels contenidors de reciclatge. Recollida de residus selectius a generadors singulars. Per primer pic s’implanta recollida selectiva a Hotels amb bonificació per generació.

“La passada legislatura ja defensàrem que aquest “megaconcurs” que fusioni el servei és la millor solució per al nostre municipi”, apunta Barceló qui a la vegada lamenta que “tota la documentació tècnica està feta i a la presentació pressupost passat s’havia anunciat la seva licitació al llarg del 2020. Res d’això s’ha arribat a confirmar”.

En definitiva es tracta de posar en marxa un servei dimensionat a les necessitats del nostre municipi, que fomenti el reciclatge de forma significativa. Un servei que l’equip de govern està endarrerint sense cap justificació i que els ciutadans de Llucmajor en pateixen les conseqüències.

27 de gener de 2021

Més per Llucmajor lamenta profundament i considera “irrisòria” la quantitat de 300.000€ que l’Ajuntament de Llucmajor ha anunciat que destinarà a fomentar el consum al comerç local entre els residents al municipi. 

Cal recordar que en el passat ple ordinari el ple va aprovar una moció de la formació ecosobiranista mitjançant la qual el pacte de govern es comprometia a posar en marxa aquests bonus. En el document Més reclamava que s’hi destinessin 800.000€ però davant la petició dels integrants de l’equip de govern va acceptar llevar qualsevol referència a una quantitat exacta: “Les quantitats, si no són les que nosaltres demanam, que s’hi acostin molt. Si no poden ser 800.000€ que siguin 600.000, però no menys i si finalment el departament d’Intervenció conclou que hi podem destinar una xifra superior idò benvingut sigui”, demanà en el ple el regidor Miquel Serra.

Idò avui s’ha vist amb sorpresa que només s’hi destinen 300.000€. Per Més per Llucmajor aquest fet demostra que el pacte no té la intenció de dur a terme polítiques decidides i contundents per ajudes a les petites i mitjanes empreses del municipi. L’Ajuntament no es pot rentar les mans, ha de ser valent i assumir la responsabilitat d’ajudar als sectors més afectats per la crisi.

Torna a recordar que Manacor, un municipi similar en tots els sentits a Llucmajor destinà 800.000€ a aquesta iniciativa. A més a banda de la bona situació econòmica de l’Ajuntament que es trobà el pacte actual sense deute i amb més de 20 milions d’euros als bancs, pensam que s’hagués pogut destinar a aquests bonus bona part de més d’1,5 milions estalviats per la baixada de producció de residus.

Cal recordar que des que començà la pandèmia Més per Llucmajor demana a l’Ajuntament de Llucmajor que doni ajudes directes i faci accions efectives per a fomentar les petites i mitjanes empreses del municipi. De fet, el passat mes de maig presentàrem 30 propostes per fer front a la crisi de la pandèmia i reclamàvem campanyes i ajudes directes per fomentar el comerç local.

13 DE GENER DE 2021

MÉS PER LLUCMAJOR va aconseguir aprovar en el passat ple ordinari una moció relativa als pressuposts participatius de 2021. D’una banda, amb l’aprovació d’aquesta moció la formació aconseguí el compromís de l’equip de govern d’executar els projectes pendents dels pressuposts participatius de 2018 i que romanien bloquejats. 

Aquests projectes són la construcció d’un carril per a bicicletes que connecti les urbanitzacions interiorment i també una ruta saludable a Llucmajor. Foren dues de les propostes elegides per la ciutadania en el decurs del procés participatiu que posà en marxa el pacte de govern de la passada legislatura i que compten amb un pressupost de 50.000€ cadascun. 

Aquesta part de la moció de MÉS fou aprovada per unanimitat però no així el punt del mateix document que feia referència a la recuperació dels pressuposts participatius per aquest any i que fou votat per separat a petició de l’equip de govern.  

El regidor de MÉS PER LLUCMAJOR, Miquel Serra, defensà la moció en el ple apuntant que la passada legislatura es posaren en marxa els pressuposts participatius “amb la intenció de posar a debat, identificar prioritats i decidir determinades inversions. Els pressuposts participatius són imprescindibles en la gestió moderna municipal i ajuden a les institucions municipals a ser més transparents, propers a la ciutadania i fomentar una cultura més democràtica i participativa en el poble”.

30 DE DESEMBRE DE 2020

El ple de l’Ajuntament de Llucmajor ha aprovat avui per unanimitat una moció de MÉS PER LLUCMAJOR mitjançant la qual es compromet a donar ajudes per fomentar el consum en el comerç local i subvencionar els bars i restaurants, per tal de fer front a la crisi socioeconòmica causada per la Covid-19.

En la moció de la formació ecosobiranista es demanava que l’Ajuntament de Llucmajor es comprometés a destinar 800.000 € en vals de consum destinats als ciutadans amb l’objectiu d’incentivar el consum local en un moment econòmic especialment difícil i també 300.000€ per a subvencionar els bars i restaurants del municipi.

Finalment, a petició de l’equip de govern, el partit ha acceptat retirar les al·lusions a quantitats concretes i deixar-ho en mans del departament d’Intervenció qui decidirà en darrer extrem quines quantitats s’hi poden destinar. 

En aquest sentit, el regidor de MÉS PER LLUCMAJOR, Miquel Serra, qui ha defensat la moció, ha acceptat les esmenes, però ha demanat que “les quantitats, si no són les que nosaltres demanam, que s’hi acostin molt. Si no poden ser 800.000€ que siguin 600.000, però no menys i si finalment el departament d’Intervenció conclou que hi podem destinar una xifra superior idò benvingut sigui”.

“Celebram que aquesta moció s’aprovi perquè pensam que és una mesura real i efectiva i així s’ha demostrat a un municipi com el de Manacor que, com explicam a la moció, té una situació social, econòmica i demogràfica idèntica a Llucmajor”, apunta Serra.

Cal recordar que des que començà la pandèmia Més per Llucmajor demana a l’Ajuntament de Llucmajor que doni ajudes directes i faci accions efectives per a fomentar les petites i mitjanes empreses del municipi. De fet, el passat mes de maig presentàrem 30 propostes per fer front a la crisi de la pandèmia i reclamàvem campanyes i ajudes directes per fomentar el comerç local.

9 de desembre de 2020

Més per Llucmajor denunciam la incapacitat de l’actual equip de govern de l’Ajuntament de Llucmajor que es dedica única i exclusivament a viure de les rendes dels projectes iniciats la passada legislatura i no només això sinó que a més és del tot incapaç de tirar endavant iniciatives i projectes que han posat en marxa.
El balanç del primer any i mig de legislatura no pot ser més decebedor: ni un metre de voravia arreglada, ni un carrer asfaltat, ni cap millora als nostres parcs infantils o jardins.

La portaveu de Més per Llucmajor, Maria Barceló i el regidor de la formació, Miquel Serra, fan balanç i recorden que “la passada legislatura ens donaven matadura i ens criticaven que no fèiem millores i, per exemple, tot i que hem d’admetre que ens agradaria haver fet més, en 4 anys vàrem arreglar 7 quilòmetres de voravies, molts de carrers asfaltats de bell nou i millorarem 20 parcs infantils de tot el terme municipal que en pitjor estat es trobaven”.

Pel que fa als projectes que anuncià el pacte per pal·liar les conseqüències socioeconòmiques de la crisi COVID-19, no n’hi ha hagut cap que s’hagi executat de forma correcta. No hi ha cap rebaixa d’imposts, ni subvencions per ajudar les famílies. Cap mesura d’ajuda als comerços, empreses o autònoms. Del més d’un milió d’euros que varen publicar que destinarien a serveis socials, n’ha quedat una quarta part.
De les subvencions pressupostades per ajudar a clubs esportius i entitats culturals, pràcticament res. I podríem seguir amb una interminable llista de millores anunciades i no executades.

LA COVID COM A EXCUSA

De manera recurrent i sense gaire èxit intenten amagar-se darrere la situació sanitària actual, indubtablement complicada per a la majoria de llucmajorers. Però la situació de l’Ajuntament és òptima, una institució sanejada respecte al deute, on els seus ingressos no han variat de forma significativa i amb més de 15 milions d’euros als bancs que l’Ajuntament està autoritzat a gastar.

Davant les dificultats, els polítics han de ser resolutius, valents i dinàmics. Res d’això trobam avui a l’Ajuntament, on les desconfiances externes i internes, les pors al canvi i la falta de coneixement del municipi i de la gestió administrativa fan que res vagi endavant.

De fet, pensam que la inactivitat del pacte i de les diferents àrees, manté encara més paralitzat al municipi tan social com econòmicament. Amb polítiques valentes, l’Ajuntament de Llucmajor podria contribuir a dinamitzar l’economia i la vida social del municipi. Per contra, s’excusen en la Covid per no fer res i, com sempre, qui ho paga és el poble. 

Insistim: no han estat capaços d’executar cap projecte propi, de fet, ara per ara, només llueixen iniciatives que es trobaren en marxa de la passada legislatura com ara la implantació de la recollida de residus porta a porta, les millores en neteja viaria i en la recollida selectiva, la imminent reforma de la residència de Llucmajor, la compra del Teatre Recreatiu, o l’avenç de les obres del futur Centre Internacional de Fotografia Toni Catany.

Altres projectes que vàrem deixar a punt d’arrancar i que esperam que aviat siguin una realitat són els projectes de millora de s’Arenal: la reforma de la plaça Reina Maria Cristina, l’eix cívic del carrer Gran i General Consell, la recuperació de l’antic traçat de les vies del tren per fer-hi una via verda o les millores projectades al torrent dels Jueus. 

11 de novembre de 2020

Més per Llucmajor exigeix al batle de Llucmajor, Eric Jareño, que no demori més la cessió de tots els seus càrrecs dins l’equip de govern del regidor trànsfuga ex de VOX, José Miguel Pastor, que figura com a membre no adscrit a cap formació.

La formació ecosobiranista fa aquesta petició després de la contundent sentència del Tribunal Suprem de finals del passat mes d’octubre, en la qual deixa clar que els regidors trànsfugues no poden assumir nous càrrecs a les administracions ni percebre retribucions econòmiques a conseqüència del seu pas a la condició de regidors no adscrits.

Cal recordar que Pastor començà la legislatura com a regidor de VOX, partit amb el qual es presentà a les eleccions de 2019 i que donà suport a l’elecció d’Eric Jareño com a batle de Llucmajor. Mesos més tard, el regidor abandonà el partit d’extrema dreta i figura com a regidor no adscrit.

A principis del passat mes d’octubre José Miguel Pastor va entrar a formar part de l’equip de govern i el batle li assignà les àrees de Participació Ciutadana i Atenció a la Ciutadania a Urbanitzacions, una tasca per la qual percep 35.000€ anuals per una dedicació de 6 hores al dia.

Amb la incorporació de José Miguel Pastor al seu equip, Eric Jareño demostra que vol comandar a qualsevol preu. A banda de botar-se la recent i esmentada sentència del suprem, li volem recordar que també vulnera el pacte anti transfuguisme en l’àmbit estatal que signà el seu propi partit.

29 d’octubre de 2020

Els 11 regidors que conformen l’oposició a l’equip de govern de l’Ajuntament de Llucmajor votaren a favor de la moció presentada per Més per Llucmajor amb la qual cosa s’aconsegueix que el municipi faci justícia amb el darrer equip de govern republicà, els integrants del qual foren assassinats o represaliats el 1936. Amb l’aprovació de la moció, l’aleshores batle de Llucmajor, Bartomeu Sastre Garau i els regidors: Miquel Monserrat Parets, Julià Lladó Albertí, Joan Pau Mut Puigserver i Joan Miquel Amengual, seran reconeguts i tendran un espai a Llucmajor amb una placa en el seu record i també de tots els llucmajorers i llucmajoreres que varen donar la vida o sofrir represàlies per la llibertat i la democràcia. 

Així mateix, l’Ajuntament de Llucmajor editarà una publicació senzilla que inclourà textos explicatius, biografia, fotografies i altre material que es consideri rellevant. 

Des de Més per Llucmajor celebram poder fer aquest homenatge que consideram de justícia amb un equip de govern legítim, “amb persones que van patir el drama de la Guerra Civil, l’expulsió del consistori i els càrrecs de responsabilitat dels que van ser elegits per defensar la democràcia, així com el silenci, el menyspreu, l’oblit i les terribles dificultats que van patir els seus parents després. És necessari recordar que sobre cap d’ells va existir cap delicte i que el motiu de la seva persecució va ser únicament la seva afiliació política”.

Tot i la satisfacció d’haver aconseguit tirar endavant la moció amb el suport de la resta de partits que conformam l’oposició (PSIB, UP, PI i LLLL), hem de lamentar que els partits de l’equip de govern s’hagin alineat amb l’extrema dreta d’exintegrants de VOX, per votar en contra de dur a terme aquest reconeixement. Fan palès el que denunciàrem fa poc: que l’extrema dreta ha entrat a l’Ajuntament de Llucmajor i veim que té molta influència en el si de l’equip de govern. Ens sorprèn i entristeix que alguns dels regidors i regidores que votaren en contra, no tenguessen ni la delicadesa de refugiar-se en l’abstenció. Ara passaran a la història amb un vot en contra de la democràcia i la justícia envers un equip de govern legítim.

Esperam que, tot i el seu vot en contra, l’equip de govern i especialment el batle de Llucmajor Eric Jareño, respectin aquesta petició de la majoria de representants del poble i duguin a terme com més aviat millor aquesta la iniciativa proposada en la moció. 

26 d’octubre de 2020

MÉS PER LLUCMAJOR ha presentat una proposta mitjançant la qual reclama que l’Ajuntament de Llucmajor reti homenatge al darrer equip de govern municipal republicà de Llucmajor amb la instal·lació d’una placa en el seu record a l’Ajuntament de Llucmajor, que digui: 

L’Ajuntament de Llucmajor en homenatge i reconeixement als membres de l’equip de govern Municipal a la Segona República que varen ser assassinats o represaliats durant els anys següents: 

Bartomeu Sastre Garau- Batle 

Miquel Monserrat Parets- 1r tinent de batle 

Julià Lladó Albertí- 3r tinent de batle 

Joan Pau Mut Puigserver- Regidor 

Joan Miquel Amengual- Regidor 

així com a tots els llucmajorers que varen donar la vida o sofrir represàlies per la llibertat i la democràcia.

A banda de la instal·lació de la placa, MÉS demana que l’Ajuntament de Llucmajor realitzi una publicació senzilla que inclogui textos explicatius, biografia, fotografies i altre material que es consideri rellevant. 

En el seu escrit, que serà elevat al ple ordinari del mes d’octubre de l’Ajuntament de Llucmajor que se celebra el vinent dia 21 d’octubre, la formació argumenta que “és un acte de justícia amb les persones que van patir el drama de la Guerra Civil, l’expulsió del consistori i els càrrecs de responsabilitat dels que van ser elegits per defensar la democràcia, així com el silenci, el menyspreu, l’oblit i les terribles dificultats que van patir els seus parents després. És necessari recordar que sobre cap d’ells va existir cap delicte i que el motiu de la seva persecució va ser únicament la seva afiliació política”.

Quan es va produir el cop d’estat, juliol del 1936, l’equip de govern municipal de Llucmajor estava constituït per Bartomeu Sastre Garau com a batle i Miquel Monserrat Parets, Julià Lladó, Joan Pau Mut i Joan Miquel com a tinents de batlia. Aquest equip de govern sorgeix de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 i de la posterior proclamació de la Segona República Espanyola. Hem de destacar que la proclamació de la República es féu de forma pacífica i el traspàs de poder a les noves autoritats republicanes es féu dins un clima de normalitat i on el batle Sastre fou triat per unanimitat.

El 20 de juliol de 1936, les forces que donaven suport a la rebel·lió contra la legalitat republicana prengueren el control de Llucmajor i amb ell iniciaren les mesures repressives com la destitució de funcionaris, les primeres detencions dels membres del legítim govern municipal i les persecucions a tot aquell que s’havia significat dins l’esquerra.  

En el document que serà debatut en el ple, MÉS PER LLUCMAJOR  conclou que “més enllà de la repressió que patiren és un deure de les institucions democràtiques reconèixer la seva tasca en l’intent de modernització del municipi duites a terme o proposades pel consistori republicà”. Així, aporta alguns exemples com ara la millora de les infraestructures educatives i sanitàries del poble amb l’inici dels tràmits per construir un nou centre escolar de Llucmajor (Ses escoles) i el projecte d’una Casa de Socors Municipal. També durant aquest període es va iniciar la tramitació d’una política tributària municipal que compensés les desigualtats socials de l’època. Objectius, tots ells, que avui gaudirien d’un ampli consens dins la societat però que llavors suposaren una important innovació. 

Des de MÉS per Llucmajor recorden algunes de les iniciatives realitzades al municipi per tal de recuperar i restablir la memòria i la justícia democràtica: retirada de símbols feixistes de la plaça de la Reina Maria Cristina de s’Arenal o de la façana de l’església de Llucmajor, canvis de noms de carrers o l’excavació i recerca de fosses de represaliats com ara les del Pou de s’Àguila i al cementiri de Llucmajor o la declaració de Joan Monserrat Parets com a fill il·lustre.